Les Sirenes

Las sirenes són éssers fantàstics que apareixen des de l'antiguitat en totes les cultures que han tingut relació amb el mar i àmpliament esteses en la narrativa occidental. Però la seva funció i representació ha anat variant amb el pas dels segles. Els grecs les van descriure com híbrids entre dones i peixos la representació posterior la mostrat com a dones de gran bellesa amb cua de peix en lloc de comes.

La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.

L'equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona (com el de la vagina dentata o la femme fatale), dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l'Edat Mitjana (especialment a la luxúria) i per això apareixen en nombrosos capitell junt a serps (la temptadora d'Eva) i peixos.

Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, similars a les Harpies i lleugerament lligades al mon dels morts. Destacaven sobretot per el fet de tenir una veu musical, prodigiosament atractiva i hipnòtica i la influencia del seu cant conduïa inevitablement cap a la perdició. Vivien a l'illa Antemessa on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versió les seves víctimes naufragaven als esculls. Segons altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional. Foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags amb cos d'ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la cítara o voltant la nau d'Ulises.
Es diu que las sirenes van perdre las seves plomes com a castig per desafia les Muses a una competició de cant que van perdre i quan Orfeo i Ulises van resistir l'afecte de les seves veus és van llançar al mar, convertint-se en escolls o morint. En aquesta ultima versió el cadàver d'una d'elles, Parténope, va ser arrossegat per les ones fins a la costa i al voltant del seu sepulcre és va fundar una ciutat, l'actual Nàpols.